Serra de Busa

Aquesta ruta ens convida a descobrir la serra de Busa des de la plàcida Vall d’Ora, al Solsonès, un indret encara força desconegut on la natura, la història i el silenci es troben en un paisatge de gran bellesa. El recorregut ens porta per una serra abrupta i espectacular, marcada per episodis cabdals de la nostra història, i ens permet descobrir racons singulars com la Balma del Xalet, refugi secret durant la Guerra Civil, l’església romànica de Sant Pere de Graudescales, solitària al fons de la vall, i el torrent de la Rasa de les Fraus, un autèntic tresor natural amagat entre la roca i la vegetació.

Pas a pas pel recorregut:

Per la C-26, des de Solsona en direcció a Berga, passat Navès, prenem a mà esquerra un trencall molt tancat, indicat cap a la Vall d’Ora. Remuntem la vall per una pista asfaltada durant uns 10 km fins a arribar a l’aparcament, situat davant del monument a Guifré el Pilós.
Segons la llegenda, en aquesta vall, l’any 897, Guifré el Pilós, comte d’Urgell, de Cerdanya, de Girona i de Barcelona, va caure ferit de mort en enfrontar-se a les tropes de Llop Ibn Muhàmmad. La llegenda explica que, després de la batalla, el rei franc Carles el Calb va dibuixar les quatre barres a l’escut daurat del comte amb els dits tacats amb la seva sang.

Iniciem la caminada per un corriol que ens porta fins al molí de Ca l’Ambròs, d’origen medieval. Aquesta antiga instal·lació farinera conserva les moles i bona part de la maquinària tradicional que s’utilitzava per moldre el blat i elaborar el tradicional blat de moro escairat. Tot seguit creuem el riu Aigua d’Ora per un bonic pont romànic i, just al costat, trobem l’espectacular serradora hidràulica, que aprofita la força de l’aigua mitjançant una gran roda vertical de fusta que encara es conserva en funcionament. Aquest singular conjunt va treballar de manera continuada fins a la dècada de 1980.

Deixem enrere aquest històric conjunt hidràulic i pugem per un sender fins a la masia el Pujol, actualment casa rural amb restaurant. Passem per davant de la masia i ens endinsem en un alzinar, remuntant el torrent Moixí fins a arribar a la base de la cinglera inferior. 
Resseguim una àmplia cornisa situada sota la cinglera superior fins a trobar una cruïlla. Ens desviem per vorejar el penya-segat i arribar a la Balma del Xalet, un racó singular i carregat d’història de la serra de Busa. Aquest gran abric rocallós, penjat enmig dels impressionants cingles, ofereix unes magnífiques vistes sobre la Vall d’Ora. El seu nom prové d’una petita construcció de pedra que hi havia al seu interior i que recordava la forma d’un xalet. Durant la Guerra Civil espanyola va ser utilitzada com a refugi secret pels anomenats “emboscats”, homes que s’hi amagaven per evitar el front, la repressió o el reclutament forçós.

Retornem a l’itinerari i continuem remuntant la cinglera fins al pla del Mas Orriols. Davant nostre s’alça una segona cinglera que ens conduiria fins al Pla de Busa, un indret que va tenir un paper destacat durant la Guerra del Francès. La seva peculiar orografia va permetre establir-hi un campament permanent de reclutament i instrucció militar, amb tendes, un hospital de sang i, fins i tot, una presó natural per als soldats francesos capturats. Aquesta es trobava a la mola del Capolatell, coneguda com la presó de Busa, separada de l’altiplà per una profunda bretxa i envoltada per grans estimballs. El campament de Busa va proclamar la Constitució de 1812 després de Cadis, en un acte en què van participar uns 8.000 soldats.

Nosaltres, però, no remuntarem aquesta segona cinglera. Continuem per la pista en direcció contrària a la masia, avançant per sobre de la primera cinglera i gaudint d’unes espectaculars panoràmiques de la Vall d’Ora. Aquest llarg flanqueig ens porta fins al grau de les Escales, des d’on, enclotada al fons de la vall, ja podem veure l’església de Sant Pere de Graudescales.

Baixem el grau per un sender ben fressat fins al fons de la vall, on trobem Sant Pere de Graudescales, una de les joies del romànic català. És l’únic edifici que es conserva dempeus de l’antic monestir benedictí que va tenir una gran importància històrica a la zona. L’edifici destaca per la planta de creu llatina, la seva esveltesa i el cimbori vuitavat que s’alça sobre el creuer. La pedra nua de l’església contrasta harmoniosament amb les cingleres i la frondosa vegetació que l’envolten.

Deixem aquest indret, que transmet una profunda sensació de pau, aïllament i misticisme, i continuem per la pista que baixa seguint el curs del riu Aigua d’Ora. Creuem el riu per un pont i, una mica més avall, arribem a la Plana Salita, punt d’inici del tram d’anada i tornada que ens permetrà visitar el torrent de la Rasa de les Fraus.

Ens endinsem en aquest paratge seguint el curs del torrent, on l’aigua s’obre pas entre la roca calcària i crea racons d’una gran bellesa. Al llarg del recorregut trobem diversos salts d’aigua que formen profunds gorgs d’aigües cristal·lines i fredes. La vegetació frondosa, el murmuri constant de l’aigua i els estrets passos entre la roca converteixen aquest tram en un dels racons més salvatges i atractius de la ruta.

La Rasa de les Fraus està catalogada com a Reserva Natural Fluvial i, per tant, està totalment prohibit practicar-hi barranquisme o transitar per la llera del torrent, és a dir, caminar directament per dins de l’aigua. Aquest tipus d’activitats pot malmetre els ecosistemes aquàtics sensibles i afectar la fauna autòctona, especialment els amfibis i els invertebrats.  Per aquest motiu, haurem de seguir exclusivament el sender senyalitzat i contemplar el torrent des dels punts habilitats, respectant en tot moment aquest espai natural protegit.

Un cop retornats a la Plana Salita, reprenem la pista de baixada fins al pont de Cal Guirre, on tornem a creuar el riu Aigua d’Ora per visitar un altre element destacat del patrimoni preindustrial de la vall: el molí de Cal Guirre. El conjunt reunia un molí fariner, una serradora i una ferreria i, actualment restaurat, forma part de l’Ecomuseu de la Vall d’Ora. A la planta superior encara es conserva l’antic habitatge dels moliners, amb el foc a terra.

Després de la visita, continuem per aquesta riba del riu fins a retrobar el tram inicial de l’itinerari, que ens conduirà novament fins a l’aparcament.

El camí és, en general, ben fressat i senyalitzat i no presenta dificultats tècniques destacables. L’excepció és el tram d’accés a la Balma del Xalet, on trobarem un pas equipat en un tram de camí aeri, que cal superar amb precaució. La visita a la Balma del Xalet és opcional i es fa per un tram d’anada i tornada, de manera que es pot ometre sense afectar el recorregut principal de l’itinerari. L’itinerari transcorre per pistes, corriols i senders de muntanya, alternant trams de pujada i baixada.