Montsent del Berguedà

Aquesta excursió ens convida a descobrir la serra de Montsent del Berguedà, un espai discret i poc freqüentat del baix Berguedà que conserva intacta l'essència del paisatge rural. Entre boscos de pi i alzina, antics camins de bast i vestigis d'un passat medieval, la ruta ens endinsa en un territori on la natura i la història s'entrellacen harmoniosament.
La serra de Montsent, situada entre els municipis de Cercs i Olvan, s'aixeca com un magnífic balcó natural sobre bona part de la comarca. Iniciarem el recorregut per la seva vessant de solell, avançant entre boscos i antics conreus fins a les evocadores ruïnes del poblat medieval de Sant Martí de Minoves. Des d'aquest indret carregat d'història, el camí s'enfila progressivament fins a cercar la carena de la serra, que seguirem fins a assolir el cim del Montsent del Berguedà, també conegut com el Serrat de Picancel.
Malgrat la seva modesta altitud de 963 m, aquest cim, inclòs en el repte dels 100 Cims de la FEEC, recompensa l'esforç amb una panoràmica sorprenentment extensa que abraça bona part del Berguedà, les serres prepirinenques i, en dies clars, les grans muntanyes del Pirineu.
El descens el farem per la vessant d'obaga, molt més ombrívola i humida, passant prop de la masia de Montsent. A poc a poc anirem perdent alçada fins a enllaçar amb la Via Verda del Llobregat, traçada sobre l'antic recorregut del ferrocarril. Aquest darrer tram és especialment agradable: el sender s'endinsa en un frescal bosc de ribera, on la remor constant de l'aigua acompanya les nostres passes i ofereix un final plàcid i reposat a una excursió plena d'encant.

Pas a pas pel recorregut:

Per arribar al punt d'inici de l'excursió cal seguir la C-16 (Eix del Llobregat) en direcció a Berga, si venim de Manresa. Poc abans d'arribar-hi, prenem la sortida 92 (Cal Rosal) i seguim les indicacions cap a aquest nucli. Abans de creuar el riu Llobregat, al costat d'una rotonda, trobarem un ampli espai corresponent a l'antiga estació del ferrocarril, actualment habilitat com a aparcament, on podrem estacionar els vehicles.

Comencem a caminar deixant la Via Verda a mà esquerra. Tot seguit passem per sota la C-16 i ens endinsem en un entorn cada vegada més tranquil i forestal. El camí guanya alçada de manera suau entre pinedes i antics camps de conreu, tot conduint-nos fins a la Casa Nova de Sant Martí.

La masoveria de Sant Martí ha estat profundament reformada al llarg del temps i reconstruïda en anys recents amb materials moderns després de quedar greument afectada pels incendis de l'estiu de 1994. Està situada en un indret enlairat, molt a prop de la riera de Minoves. La finca és documentada des del segle XII i, durant la baixa edat mitjana, les seves terres van formar part dels dominis del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella.

Continuant la ruta arribem al poblat medieval de Sant Martí de Minoves, també conegut com a Sant Martí de Llavaneres, un dels indrets amb més interès històric de l'itinerari. Hi podem contemplar les restes d'una antiga església romànica d'una sola nau, avui enrunada, amb el cementiri situat al seu costat de llevant. La seva existència és coneguda des del segle XIII, quan l'any 1228 apareix documentada en una venda d'una vinya. Tot sembla indicar que mai no va arribar a ser parròquia pròpia i que sempre va dependre de l'església parroquial de Berga. 
Al voltant de l'església encara es conserven diversos vestigis de l'antic assentament medieval, entre els quals destaquen les restes d'una tina de vi i del seu dipòsit, testimonis de la importància que havia tingut el conreu de la vinya en aquestes terres. És fàcil imaginar l'activitat que devia haver-hi segles enrere en aquest petit nucli avui silenciós i envoltat de bosc.

Des del poblat reprenem la marxa per un tram de pendent suau fins a arribar a la riera del Rec del Montsent, punt on s'inicia la primera pujada decidida de la jornada, que ens condueix fins al coll de la Cometa. Un cop al coll, un agradable tram pràcticament planer, entre una frondosa massa forestal, ens porta fins a la cruïlla dels Quatre Camins.
En aquest punt hi ha l'opció de seguir un desviament que baixa directament cap al mas del Montsent, evitant l'ascensió al cim. Nosaltres, però, continuarem recte per afrontar el segon i darrer tram de pujada, més exigent però també més agraït. Seguint la carena, i gaudint de les primeres vistes obertes sobre el Berguedà, assolirem finalment el cim del Montsent del Berguedà.

El Montsent és un excel·lent mirador sobre el Berguedà. Malgrat no ser una muntanya gaire elevada, la seva posició dominant permet gaudir d'una àmplia panoràmica en totes direccions. Cap al nord s'estén la vall del Llobregat amb Berga als seus peus, presidida pels cingles de Queralt i la serra dels Rasos de Peguera, mentre que més enllà sobresurten les grans muntanyes del Prepirineu i del Pirineu. Cap a llevant s'albira la serra de Picancel i els relleus del Catllaràs, mentre que al sud el paisatge es transforma en un mosaic de boscos, camps i petits pobles que anuncien les terres del Baix Berguedà i la Catalunya Central.
El cim disposa, de manera ben singular, d'un banc metàl·lic que convida a seure, descansar i contemplar el paisatge amb calma. És un lloc ideal per fer una aturada, gaudir del silenci i assaborir la satisfacció d'haver assolit aquest magnífic mirador natural.

Baixarem del cim per un sender ben fressat que perd alçada amb decisió fins a la collada de l'Era de la Palla. Des d'aquí continuarem per una pista ampla que ben aviat deixarem per prendre un corriol més estret. Amb un pendent molt més suau, aquest agradable tram ens conduirà fins a la font de la Tosca, actualment reconvertida en abeurador, i tot seguit a la masia de Montsent.
La masia, una antiga explotació agrícola documentada des de l'alta edat mitjana, és un dels principals testimonis del passat rural de la serra. Tot i que l'edifici actual és el resultat de diverses ampliacions realitzades entre els segles XV i XX, el topònim «Montesanto» ja apareix esmentat l'any 899. Durant segles fou propietat de la família de Minoves i, a finals del segle XIX, passà a mans de la família Rosal, impulsora de la colònia de Cal Rosal. Greument afectada pels incendis forestals de 1994, avui la masia resta com un silenciós testimoni de la intensa activitat agrícola i ramadera que durant segles va modelar aquest paisatge.

Deixarem enrere la masia per una pista flanquejada d'un esplèndid bosc fins a enllaçar amb la Via Verda del Llobregat, que aprofita l'antic traçat del ferrocarril miner entre Manresa i Guardiola de Berguedà. Aquest agradable tram, completament planer, s'endinsa en un frescal bosc de ribera que acompanya el curs del Llobregat. La remor constant de l'aigua, els vestigis de l'antiga infraestructura ferroviària i el pas per una resclosa que forma un ample i majestuós salt d'aigua converteixen aquest recorregut en un magnífic final de ruta, evocant el passat industrial i miner de la vall.

La ruta transcorre principalment per senders ben fressats de bon caminar i alguns trams de pista, sense presentar cap dificultat tècnica. Confiem que aquesta excursió us permeti descobrir un racó ple d'encant del Berguedà. 
Esperem que sigui del vostre agradat i que us animeu a compartir-la plegats.