Raisam a la Miranda del Lloro

Una curta primera tirada fàcil però de roca descomposta ens deixa a la lleixa de la R1. El segon llarg és molt mantingut en el V+, i comença amb una vertical fissura on hi trobarem algun pas més exigent (6a+), per tot seguit sortir cap a la placa i flanquejar fins a una cantelluda bavaresa que ens condueix a la R2. 

El llarg està equipat, però hi ha alguns passos en la fissura on falta algun clau que podem reforçar. La T3 la comencem enfilant-nos per la placa fins a xapar un clau, on comença un desplomat Ae que al cap de pocs metres recupera la verticalitat, i l'increment en la distància entre xapes ens obligarà a fer alguna sortida en lliure (Ae/6a). Excepte les primeres quatre expansions on la dificultat és considerablement més elevada, la resta del llarg es pot fer en lliure (6b). 

El 4t llarg zig-zagueja una bonica placa que combina passos més fins amb trams amb moltes patates, amb 3 passos finals més explosius per entrar a la reunió que es poden fer en lliure o en Ae. 

El 5è llarg encara el desplom amb una cremallera d'expansions que tirant d'Ae ens deixa la R6. Val a dir que els últims metres es poden fer en lliure i són realment un goig, amb molta verticalitat (inclús un cert desplom) però en mig d'unmar de canto. L'última tirada s'inicia amb un v+ finet per encintar el primer espit, i apartir d'aquí, primer una fissura i després una placa de IV+ ens menen fins al cim. Abans, però, haurem de superar un últim ressalt amb un parell de passos de V.