Escalada

L1: La via comença a l'esquerra d'un monticle molt característic amb unes alzines. Comencem a pujar per terreny molt descompost (si piques amb la mà sembla que darrere no hi hagi res), un cop passats aquets 20 metres la qualitat de la roca  millora una mica fins a la primera reunió. Llarg fàcil i poc equipat, possibilitat de posar algun friend petit (30m, IV+).

L2: Des de la reunió sortim cap a dalt buscant un marcat díedre bastant fi. L'últim bolt del díedre ens marca la sortida del mateix cap a mà esquerra. Alerta al factor 2 abans de la primera expansió. (30m, V+) Possibilitat d'empalmar amb el primer llarg si es va amb corda doble i no farcim els llargs d'assegurances.

L3: Llarg per gaudir d'una excel·lent roca i un bon equipament. Sortim de la reunió superant un petit desplom amb bones mans. Un cop superat pugem recte per una fantàstica placa amb bona presa. Fins aquí el llarg podria ser de 6a/6b però just abans de la reunió trobem uns petits metres molt fins i ben protegits que li donen el grau al llarg. (35m, 6c)

L4: És el llarg de la via. La distància entre els bolts obliga a escalar de valent. Comencem el llarg amb uns passos molt fins on trobem les màximes dificultats, sobretot les dues primeres xapes. A partir d'aquí la paret guanya en quantitat i grandària de preses, tot i així la dificultat es manté constant al voltant de 6b/6c fins ben bé l'última expansió. (45m, 7a)

L1: Llarg de tràmit. Arribarem sense problemes a la reunió per una vira horitzontal molt evident (III)

L2: Aquí comença la fissura que segueix tota la via. Llarg que es realitza còmodament en lliure. Trobarem algun pont de roca i forces emplaçaments per les proteccions (6a)

L3: Una sortideta un pèl fina (A2) ens permetrà arribar a la savina amb un pas almenys curiós; fa un efecte estrany posar-se de peu a la savina que penja. A partir d’aquí comença un tram d’Ae que ja no deixarem fins a la reunió.

L4: Aquest llarg és una mica més treballós. Sortim a l’esquerra amb l’ajut d’una savina i ja enfilem la fissura, força ampla a trams, i que permet una combinació d’artificial i lliure (A1/V). Arribem a la reunió en lliure(V+) (llibreta de piades a la reunió)

L5: Aquí canvia tot. Des de la reunió es veu l’única expansió del llarg, que serveix per protegir el pas del llarg (6a). Aquí la paret tomba, i permet una escalada completament relaxada, fins un últim pas (V) per arribar a la reunió.

L6: Llarg per gaudir i protegir. Un primer tram fàcil (IV) ens durà a una savina. Aquí comença un fissura que seguirem fins al final (V+). Una petita travessa a la dreta ens durà a la reunió (un pont de roca i un burí)

L7: Llarg de tràmit per arribar a dalt del pilar.

Via que sense tenir un grau desorbitat ens fa escalar en tots els llargs i aguditzar l'orientació per trobar el camí adequat. Cal comentar que a l'inici del 3r llarg hi ha un bon cop de gas (passos de 6a) sense protecció fins a la fissura que ja ens permet assegurar-nos decentment i on hi trobarem un tricam empotrat.

La via té dues entrades, una per l'esperó mateix (6a+ segons el meu parer) i una per un diedre a l'esquerra d'aquest. Nosaltres vem entrar per la directa de l'esperó.

Comença per una diedre de IV que va agafant dificultat fins a ficar-se en una fisura on hi ha uns friends encastats. (es veuen des del terra)

Seguirem l'esperó, passant a banda i banda , amb una escalada que va perdent dificultat però no la bellesa ni l'interès. Fins arribar a la repisa de la R5 (segons la nostra ressenya, doncs se'n poden fer de més o de menys), on ens enfilarem per l'esquerra de la gran fissura per pujar a un primera espatlla. Aquí, una baga descolorida ens indicarà el camí fins a una segona espatlla on nosaltres vem fer reunió en uns blocs. Des d'aqui, per un collet amb blocs, passem a la banda oest i ens enfilem a l'agulla per un diedre maco d'escalar i de protegir (i que veiem des de la reunió).

Som al primer cim. Fem un ràpel d'uns 15m i ens plantem al coll. Des d'aquí ens queden uns 80m de III fins al cim, que es poden fer molt be a l'ensemble.

Cresta amb ambient alpí, sense grans dificultats tècniques que no superen el IV grau, en funció de l'itinerari que escollim. El traçat com en la majoria de crestes el marca el factor intuïció que ens farà escollir una traçada o una altra i augmentar o disminuir la durada de l'activitat.

Nosaltres vam fer-la a principis d'octubre i el fred a l'ombra ja era considerable. El dia curt, els horaris tardans de l'inici de l'activitat i la longitud de la cresta ens van obligar a fer un vivac d'emergència a meitat de cresta en uns blocs de la Coma de l'Abeller (4h).

Hi ha uns 7 ràpels de distàncies variables, (màxim 30m) repartits al llarg de tota la cresta. Nosaltres en vam fer 3, la resta els vam evitar fent desgrimpades amb intuïció, sovint pel vessant est.

Després del ràpel de 30m es flanquegen els tres grans gendarmes pel costat est. És la darrera part de la cresta i una canal de roca descomposta ens porta fins sota el cim (6h).

En total van resultar 10 hores de cresta.

Via que just començar la cinquena tirada de la Sanchez Martínez es desvia a l'esquerra. La primera tirada és un sostre ben guapo que en un moment ens fa estar penjats al mig d'un buit diabòlic (jeje).

La següent tirada, enganxem un diedre fàcil de protegir i quan portem uns 25m, a l'alçada d'un pitó, tirem cap a la placa de la dreta per la zona més evident. Passem el fil d'un esperó i un cop canviats de vessant ja veurem la reunió encara força amunt i seguim fins a un passet de mirar-nos-ho entrant a la reunió. En aquesta segona part del llarg entra algun tricam petit i micro a caldo però tot i això no val a badar. És exposat però no perdedor.

Des de la reunió seguim el diedre fins que aquest es difumina i tirem en Ae fins a sota el sostre somital en dos tirades. L'última tirada te el seu què. Una travessa en A1 cap a l'esquerra amb dos ponts de roca i mitja dotzena de claus ens porta a un tram de placa que va disminuint de dificultat fins arribar al cim. En aquesta última tirada ens va saltar un clau en penjar-nos-hi. Creiem que s'hi pot passar sense clavar.

T1: un cop a peu de via comencem per la marcada fissura que veiem a l'esquerra. Per accedir-hi haurem de superar un passet desplomat (V). Després del primer espit hi ha un clau rovellat que costa veure. Hem d'estar atents i anar a buscar un gran arbre en travessa a la dreta abans que la fissura es torni trencadissa. Muntarem reunió per sobre de l'arbre.

T2 + T3 + T4: tres tirades molt semblants, canto, canto i més canto… sincerament excepcionals! Podrem disminuir l'exposició al gust ja que els friends entren a caldo. Al final de la quarta tirada farem un pèndol d'uns 4 metres des d'un parabolt amb anella.

T5: tirada on avançarem en artificial seguint una evident fissura. Els forats per pitonar estan molt clars i són força bons. Nosaltres vam clavar 4 claus i l'últim terç de la tirada vam haver de fer-ho en lliure entretingut (V+) per falta de material (alguns claus més), si no podem proseguir en artificial fins a la reunió. Farem reunió d'un parabolt i burils a dojo.

T6: continuarem per la fissura en tècnica combinada (V+/A1). De seguida veurem la reunió a la placa de la dreta.

T7: continuem recte amunt per roca força delicada i quan perd verticalitat tirarem a la dreta fins a trobar un buril. Tirem recte amunt superant l'última dificultat que ens posa la via. En moltes ressenyes la marquen d'A1, a nosaltres ens va sortir de V+.

L1: el primer llarg comença prou finet i mantingut. Abans d'arribar a la part que ja tomba fins a la reunió, superarem una panxeta amb un pas atlètic maco. 30m

L2: comença superant una panxeta d'escalada fineta (6a+). Després la via tomba fins sota una altra panxeta (6a+ segons la ressenya que portàvem). Nosaltres vam veure molt més lògic sortir per la brucs ja que en aquest punt les vies són a prop (V fins la Brucs i IV+ fins al cim). 

Aresta Brucs a la Bitlla: La via segueix tota l'estona el traçat més lògic. Des de terra no veurem el primer espit però el terreny és fàcil i el trobarem per lògica. Passada la balma que hi ha a mig llarg passarem per una llastra i quan arribem a sota la berruga farem un flanqueig cap a la dreta i farem la reunió al costat de l'arbre que es veu des de terra. El segon llarg es comença pel diedre que es troba sobre la reunió on col·locarem un camalot 2 o 3 a caldo. Un cop deixat enrere el diedre tirem una mica a l'esquerra després recte amunt i en un llavi trobarem un clau. Un cop xapat tirem amunt i trobem un burí que ens assegura el pas més vertical de la via. A partir d'aquí anem fent fins trobar la reunió. Per arribar al cim tenim una curta grimpada de segon. 

Podem rapelar amb un ràpel d'uns 50m o un ràpel per la banda nord que ens deixa al peu de la via normal de la Bola del Partió. 

Aresta Brucs a la Bola del Partió: No veurem cap assegurança fins que ens enfilem a la paret. Fins al peu de la bola l'escalada és una placa tombada i d'escalada agraïda. El segon llarg el comencem en artifical per un fort desplom però on no caldrà estirar-nos gaire per anar de xapa en xapa. En cert moment cal que sortim en lliure per una placa maca i amb força ambient gràcies al buit que ens posa als peus el desplom que acabem de superar. 

Alguna cosa ens diu que és millor deixar la motxilla al cotxe. I sort! 

A vegades l'estretor de la fissura no et deixa girar el cap, i la profunditat per on ens movem fa preguntar-nos si no acabarem sortint a la Santacana. És qüestió de calma...i no haver menjat massa polvorons! En qualsevol cas, la xemeneia de la Haus-Estrems serà difícil d'oblidar. 

La via concentra tota la dificultat en el segon llarg. És recomanable no dur motxilla ni ferralla.