Escalada

L1: La via comença per un diedre bastant fàcil (V) que ens servirà per anar escalfant motors. Trobarem dues sabines, un clau, i bons emplaçaments per les proteccions. 

L2: Seguirem remuntant el diedre fins arribar al sostre (V+). A partir d'aquí començarem amb la travessia (6b) on trobarem bons cantos per les mans, tot i això haurem de fer un bon joc de mans i peus si volem encadenar. L'últim metre de sostre abans de la reunió el trobarem un pèl descompost, vigilar on ens agafame si no volem volar abans d'haver arribat a la R. A l'inici del llarg trobarem dos claus i al sostre dos tacos i dos claus. 

L3: Llarg curt d'uns 15 metres, força curiós. Començarem amb una petita travessia a la dreta (IV) fins trobar un primer clau, a partir d'aquí remuntarem la fissura mig per dins, mig per fora i amb alguna mà a la placa fins arribar a un primer clau, seguidament trobarem un taco de fusta (V+/6a). Uns petits passets cap a al dreta per la placa i ja serem a la reunió. 

L4: Llarg vertical que continua seguint el diedre. Trobarem un parell de tacos de fusta al començament del llarg, 2 claus cap al final i bons emplaçaments on col·locar alguna cosa. Al final del diedre farem una petita trevessia de roca dubtosa cap a l'esquerra on trobarem la reunió (v+). Molt d'ull amb les pedres en aquest llarg, ja que la gran majoria aniran a parar a la reunió des d'on ens estan assegurant. 

L5: Llarg de tràmit per arribar al veritable llarg. Sortirem de la reunió fins un petit pont de roca, a conitnuació trobarem un clau, i ja només quedarà seguir flanquejant uns 20 metres fins la reunió. Trobarem un parell d'arbres on col·locar alguna baga. 

L6: Sense cap mena de dubte, el llarg estrella de la via. No cal dir gran cosa d'ell. Fissura de roca perfecte on totes les mans encaixaran a la perfecció, al igual que qualsevol tascó que posem. Trobarem un clau que ens ajudarà a superar el petit sostre inicial, un cop superat, només quedarà disfrutar del llarg.

Via amb dues primeres tirades de força feina (la 2a molta), una tercera tirada més rapidets i dos últims llargs ja equipats. 

Nosaltres vam optar per fixar el primer llarg i rematar la feina amb una segona jornada on vam haver d'usar el frontal durant una horeta. Com diuen altres ressenyes, ens ha semblat una bona via per començar amb l'artifo difícil a Montserrat. 

La placa del 2n llarg és espectacular: 30m sense cap expansió (A4) fins entrar a l'A2+ on trobarem 3 espits (el primer és afegit). Tercer llarg força ràpid a base de bastants ploms col·locats. 

La via es troba equipada amb espits en prou bon estat, algun pont de roca, un bong a la segona tirada i dos pitonets a l'A1+ del primer llarg. 

Comencem amb dues tirades a equipar on un bon assortiment de friends marca la diferència, una tercera tirada tota equipada amb un sostre força espectacular i una última tirada de navegació que ens farà desplegar tot l'assortiment d'artificial que coneixem, la cirereta del pastís. 

Una curta primera tirada fàcil però de roca descomposta ens deixa a la lleixa de la R1. El segon llarg és molt mantingut en el V+, i comença amb una vertical fissura on hi trobarem algun pas més exigent (6a+), per tot seguit sortir cap a la placa i flanquejar fins a una cantelluda bavaresa que ens condueix a la R2. 

El llarg està equipat, però hi ha alguns passos en la fissura on falta algun clau que podem reforçar. La T3 la comencem enfilant-nos per la placa fins a xapar un clau, on comença un desplomat Ae que al cap de pocs metres recupera la verticalitat, i l'increment en la distància entre xapes ens obligarà a fer alguna sortida en lliure (Ae/6a). Excepte les primeres quatre expansions on la dificultat és considerablement més elevada, la resta del llarg es pot fer en lliure (6b). 

El 4t llarg zig-zagueja una bonica placa que combina passos més fins amb trams amb moltes patates, amb 3 passos finals més explosius per entrar a la reunió que es poden fer en lliure o en Ae. 

El 5è llarg encara el desplom amb una cremallera d'expansions que tirant d'Ae ens deixa la R6. Val a dir que els últims metres es poden fer en lliure i són realment un goig, amb molta verticalitat (inclús un cert desplom) però en mig d'unmar de canto. L'última tirada s'inicia amb un v+ finet per encintar el primer espit, i apartir d'aquí, primer una fissura i després una placa de IV+ ens menen fins al cim. Abans, però, haurem de superar un últim ressalt amb un parell de passos de V.

Pels que no ens atrevim a intentar-la en el dia o els que volem gaudir d'un vivac cinc estrelles al mig de les entranyes de diables la repiseta de la R6 és perfecte, i si hi duem una hamaca de fil ja hi dormirem còmodes i tot!

Nosaltres vam decidir entrar per la canal de la TIM i un llarg de l'Àrea Reservada ja que en un intent anterior ja havíem entrat per la original i no teníem cap ganes de repetir-ho...

En l'últim any s'ha repetit 4 cops (que nosaltres sapiguem), per cordades joves, així que ningú digui que aquestes vies ja no tenen interès. Visca la cara nord! 

Via d'anar fent sense parar i sense baixar la guàrdia ja que totes les tirades amaguen alguna cosa. Sortides en lliure interessants, roca no gaire bona en certs llocs, trams d'A1 a equipar bastant...

Cal destacar l'inici de la 5a tirada ressenyada com a Ae/A1 en algunes piades i que actualment es troba completament desaquipat. O fem una bona apretada fins un bolt o ens hi entretenim una miqueta amb els tascons i friends petits (A1?).

Els quatre primers llargs segueixen una evident i vegetal fissura molt mantinguda en 6a, amb un 4rt llarg on trobem panxeta (6a+) equipada amb un taco de fusta que haurem de reforçar amb friends mitjans/grans. 

El 5è i últim llarg trenca amb la tònica de la via, ja que va a buscar l'última tirada de la Degeneració Expansiva, on haurem de superar un primer mur finet de 6a per, a continuació, enfrontar-nos amb un desplom amb canto de 6b (es pot tirar d'A0). 

Exceptuant la R4, la rests de les reunions són força incòmodes. 

Realment és una via molt bona, d'elegància normal i amb passos guapos per a tots els gustos. Una mica d'oposició, fissures molt verticals, placa fina... Com a únic punt negatiu, tot i que petit, el bosc vertical de la R2 que talla una mica la continuïtat. 

Amb excepció de la primera tirada, tots els llargs tenen alguna delícia amagada. 

En el segon haurem de tirar de força i bidits per superar els primers metres de fissura. En el tercer llarg, haurem d'enfilar-nos a l'arbre i creuar a una placa ben fina, on haurem de progressar durant uns quants metres més, també molt finets, fins arribar a la R3. 

El 4t llarg ens regala una magnífica fissura cantelluda molt vertical de 6a que podrem reforçar al gust amb tascons. 

No vam fer les dues primeres tirades perquè vam entrar per una via "esportiva" que arriba directa a la R2: la Tendinitis. El nom està ben escollit, nyapetes romes i escalada obligada de 6b agulleru. És bona!

Amb una tirada potent i tres més que et fan escalar tot i no tenir un grau molt elevat, ens ha semblat super recomanable. Bona roca amb algunes crostetes a la segona tirada i a controlar en l'última depenent de per on sortim. 

Hi hem anat amb la idea de provar la primera tirada en lliure i així ho hem fet fins que ja no teníem força als avantbraços (sense encadenar). És un bon llarg per fer aquestes coses, ja que la fissura permet l'autoprotecció (oju! sense ser una fissura super contínua i perfecta). 

L'última tirada no té cap assegurança i per tant hi ha unes quantes sortides possibles. L'original marca 6a per l'esquerra (sense possibilitat de protegir), hi ha gent que diu que per la dreta IV+ i nosaltres vam sortir recte (V) amb roca cutrilla. Que cadascú faci el que cregui...